Obres de Bernat Metge

PRINCIPALS OBRES DE BERNAT METGE

En 1381, va escriure la seua primera i coneguda obra anomenada Llibre de Fortuna e Prudència. És un poema al.legòric en versos apariats de vuit sil·labes que debat la qüestió de la Providència divina al més pur estil de la tradicció medieval, on explica el seu viatge fictici a l'illa de la Fortuna on aprèn que les desgràcies que el persegueixen són una prova de Déu per demostrar la seva innocència i la seva virtut.

També féu la traducció de la història de Valter e Griselda, última de les novelle del Decameró, una de les obres clàssiques de la literatura medieval, si bé Bernat Metge es va basar en la traducció llatina de Petrarca, El Griseldis, sent el primer autor a traduir-lo al català, no en l'original italià de Bocaccio. La importància de la traducció de Metge es deu, a més de la seva elegant prosa, a la carta introductòria que acompanya el relat, ja que suposa la primera mostra d'admiració per Petrarca que es coneix a Espanya.

La seva obra mestra fou Lo somni, redactada el 1399, poc després de sortir de presó, en que li apareix Joan I al purgatori, per a dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l'Humà, cosa que juntament amb altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial, cosa que aconseguí. Bernat Metge va ser víctima d'acusacions implicant-lo en la mort sobtada del rei Joan I, del qual n'era conseller.

A Lo somni, Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. El fet que estigui escrita en primera persona converteix Metge en una de les primeres personalitats intel·lectuals laiques catalanes que van utilitzar l'escriptura per al prestigi personal.

En la descripció dels inferns segueix força la descripció que n'havia fet Dante i mostra la preocupació pel Cisma d'Occident, car afirma que cap dels reis de la cristiandat del començ del cisma fins llavors no ha entrat al Cel per la seva responsabilitat en la seva gènesi, fet que afectaria Pere el Cerimoniós i Joan I, que restaran al purgatori fins que el cisma s'acabarà.