Biografia

BIOGRAFIA DE BERNAT METGE

Va néixer a l'antic carrer dels Especiers (actualment, de la Llibreteria), fill de l'apotecari Guillem Metge, del qual quedà orfe l'any 1359. Vora el maig de 1364 la seva mare, Agnès, contreu matrimoni amb Ferrer Saiol, funcionari de la Cancelleria Reial. Seguint el camí del seu padrastre, va entrar a treballar a la Cancelleria Reial, on va fer carrera i va acabar essent el protonotari de la reina Elionor de Sicília (la tercera esposa de Pere III el Cerimoniós). Aquesta feina li exigia uns coneixements específics com per exemple: el domini de l'escriptura tant en còpia com en redacció, coneixements de llengües utilitzades per als documents importants (llatí, català i aragonès), formació bàsica en la doctrina cristiana i fins i tot fonaments del dret.

Bernat Metge va adquirir una cultura molt rica i una bona preparació professional. Per part de pare va aprendre els coneixements científics i per part del seu padrastre els de les lletres: gramàtica, retòrica, dialèctica, etc. Metge va llegir una quantitat considerable d'obres clàssiques i medievals que van aportar molts beneficis a la seva formació. Tot i que el pare va morir durant l’adolescència de l’autor, va deixar-li una petja profunda quant als coneixements de filosofia natural. Un exemple és el poema paròdic de Metge anomenat Medecina, a més de les consideracions naturals que propugna a Lo somni. Bernat Metge va exercir com a notari fins a la mort de la reina Elionor. A partir d’aleshores va esdevenir escrivà del rei Joan I, un càrrec de gran responsabilitat, com demostren les seves altes retribucions. Metge havia d’entendre tasques com l’administració dels delmes que el papa Climent VII havia atorgat a Joan I el 1392. Un any després, el 1393, va ser nomenat procurador general dels negocis de la cort. El 1395 va ser enviat a Avinyó com a ambaixador de la cort papal. Aquest indret va ser fonamental per a la seva formació intel·lectual. Metge va ocupar el temps lliure de què disposava en les recerques bibliogràfiques dels grans autors de diverses arts.

El seu nom ja era conegut en el món de les lletres i l'alta societat catalanes quan va apropar-se a la Cort, el 1376, i va entrar al servei del duc de Girona, el futur Joan I, per realitzar funcions d'escrivà i exercir diferents càrrecs i creixents responsabilitats. Es va convertir en home de confiança del rei Joan I i de la seva esposa Violant de Bar.

Quan va morir el rei Joan I (1396), va ser processat per corrupció i traïció amb altres funcionaris, acusat de l'assassinat del rei i fer un ús indegut de diners públics. Arran d'aquestes acusacions, va escriure la seva obra mestra Lo somni (1399), dividida en quatre llibres i escrita en primera persona. No hi ha proves documentals que fos empresonat, tot i que a Lo somni l'autor diu que va ser tancat al Castell Nou. És possible que, com afirma Cingolani, això sigui una estratègia literària del mateix autor, és a dir, una ficció narrativa. Una possible prova que demostri que mai ha estat a la presó pot ser la documentació d’arxiu que rebia per part de la Cancelleria durant el temps que presumptament va romandre a la presó.

Tanmateix, el 1398 va ser absolt i va passar al servei del rei Martí I fins a la mort del monarca (1410). Gràcies a Martí I, i després d'aconseguir el seu propòsit amb Lo somni, a partir de 1399 va ser reintegrat progressivament en càrrecs oficials fins a la seva rehabilitació com a secretari de la Cancelleria Reial primer i com a secretari personal del rei després. Algunes de les cartes oficials més elegants de Bernat Metge pertanyen a aquest període. Durant l'interregne i amb l'adveniment de Ferran d'Antequera el 1412, va tornar a ser apartat dels afers d'estat. A partir d'aquest moment va viure com a privat i ciutadà honrat de Barcelona fins a la seva mort, a la casa del carrer de la Cucurulla, el 1413.